El Periódico de la Psicología www.elperiodicodelapsicologia.info Barcelona Diari de la Discapacitat +34 675763503
La pràctica d’exercici regular és un factor clau per a la prevenció de trastorns i l’augment del benestar en la població general i la població amb malalties mentals, mentre que l’esport d’alt rendiment requereix un suport psicològic multidisciplinari per fer front als riscos de la professionalització
La pràctica d’activitat física en un entorn natural afavoreix l’estat de la salut mental // Foto: Generalitat de Catalunya.
La connexió entre l’esport i la salut mental és inqüestionable. La pràctica d’activitat física és una estratègia eficaç per promoure el benestar general, ja que actua com a factor de protecció contra patologies cardiovasculars, el deteriorament cognitiu i la simptomatologia depressiva i d’ansietat, tal i com indica l’OMS. Aquesta visió de l’”Esport 360” implica la introducció de l’activitat física de forma transversal en tots els àmbits de la vida —educatiu, social, cultural i empresarial— per aconseguir una societat més saludable.
Els efectes de l’activitat física es manifesten tant a curt com a llarg termini. Un dels beneficis immediats de practicar esport regularment és la millora de l’estat d’ànim, gràcies a l’alliberament d’endorfines, una hormona que bloqueja la sensació de dolor i genera una resposta emocional plaent.
A llarg termini, la pràctica continuada afavoreix canvis estructurals al cervell, especialment en àrees crucials per a la memòria, l’aprenentatge i la regulació emocional. L’exercici regular ajuda a prevenir trastorns mentals com l’ansietat i la depressió, i contribueix a la regularització del son. La comunitat científica subratlla que la pràctica esportiva és beneficiosa per a la salut mental de la població en el seu conjunt, ja que contribueix a millorar la qualitat de vida i a reduir la despesa sanitària.
-PUBLICITAT-
La capacitat de resiliència, d’adaptació, de recuperació i de superació d’obstacles que facilita la pràctica de l’esport és un aprenentatge valuós per a totes les facetes de la vida. L’activitat física, en totes les etapes, pot desenvolupar factors protectors que ajuden al creixement i la cura de les persones, treballant des de l’àmbit preventiu, l’àmbit terapèutic i el treball psicològic per a l’estabilitat mental de l’esportista.
Per contra, la relació entre l’estil de vida sedentari i els trastorns mentals presenta un escenari preocupant. La manca d’activitat física es tradueix en un major risc de patir problemes de salut física i en un empitjorament del benestar general i de la salut mental, fent indispensable la integració de l’exercici en el seu estil de vida per evitar comportaments sedentaris.
Tal i com apunten els estudis, les persones que pateixen trastorns mentals presenten un índex de pràctica d’activitat física inferior a la població general. Les causes d’aquesta diferència són múltiples: els efectes secundaris de la medicació, l’obesitat, un baix nivell de condició física, la manca de suport professional i els factors motivacionals. Davant d’aquesta correlació, és fonamental definir una estratègia que aporti suport professional i eines motivacionals per corregir aquesta tendència i establir una promoció activa d’estils de vida saludables.
L’activitat física com a teràpia: l’aposta a Catalunya
L’activitat física s’utilitza com a eina terapèutica per tractar malalties psicològiques com l’ansietat, els trastorns depressius, les addiccions, l’esquizofrènia, l’estrès, el TDAH i els trastorns de la conducta alimentària. La Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut és l’eina de referència per facilitar l’aconsellament i la prescripció d’exercici als professionals implicats.
Un estudi impulsat per la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física i finançat pel Pacte Nacional de Salut Mental, en col·laboració amb el Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut i el Departament de Drets Socials, i coordinat pel Dr. Carles Ventura, la Sra. Maria Rovira i la Dra. Xènia Ríos, ha analitzat la pràctica d’activitats físiques i/o esportives a les unitats hospitalàries, els serveis de salut mental i els serveis socials a l’àmbit de la salut mental a Catalunya.
L’activitat física s’utilitza com a eina terapèutica per tractar malalties psicològiques com l’ansietat, els trastorns depressius, les addiccions, l’esquizofrènia, l’estrès, el TDAH i els trastorns de la conducta alimentària.
L’informe revela que un 83,2% de les unitats i els serveis porten a terme programes d’activitat física i/o esportiva regular. La principal finalitat d’aquests programes és millorar l’àrea biopsicosocial, incloent-hi la millora de la condició física, els estats emocionals i les relacions interpersonals. Les activitats més freqüents són les que es desenvolupen a l’aire lliure (caminar, passejos, senderisme, etc.), amb una freqüència d’una sessió setmanal d’entre 45 i 60 minuts.
Les conclusions, però, també fan palesa la poca presència de perfils professionals directament vinculats a l’activitat física i l’esport (fisioterapeutes, graduats/ades en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i tècnics esportius), tot i que els programes són habitualment desenvolupats per educadors/es socials, terapeutes ocupacionals i auxiliars d’infermeria. Es podria deduir que una major implicació dels professionals de l’esport milloraria el desenvolupament d’aquests programes.
L’equilibri emocional com a clau dels esportistes d’alt rendiment
L’especialització i la professionalització creixent en l’esport federat i d’alt rendiment exigeixen que l’evolució de l’esportista vagi acompanyada d’un recolzament constant, exhaustiu i equilibrat per permetre l’estabilitat personal. En aquest equilibri vital, és fonamental la vigilància del benestar emocional i la salut mental, juntament amb l’acompanyament en la gestió de la carrera esportiva (carreres duals).
L’esport català posa el punt de mira en l’activitat física com a escut de protecció de la salut mental
És important l’acompanyament emocional en la gestió de la carrera dels esportistes d’alt rendiment / Foto: pexels-emily-rose-2062708
El procés de formació d’un esportista d’alt rendiment exigeix avui dia la incorporació del treball psicològic per vetllar per la seva salut mental i assegurar un rendiment òptim. Els avenços en les neurociències i la psicologia esportiva han reforçat la idea que cal preparar la ment de l’atleta tant com el cos. Tècniques com la relaxació muscular, la reestructuració cognitiva, la visualització o el control de pensaments ajuden l’esportista a gestionar l’ansietat precompetitiva.
Tot i això, la mala praxi de l’esport de competició pot derivar en problemes de salut mental com depressions, trastorns alimentaris i ansietat, casos que recentment han esdevingut populars com el de Simone Biles.
De fet, un altre estudi sobre la prevalença de símptomes i trastorns en esportistes d’elit ofereix dades contundents. La prevalença per abús d’alcohol i per ansietat/de oscil·la entre el 19% per abús d’alcohol i el 34% per ansietat/depressió entre els esportistes en actiu, mentre que en els esportistes retirats, aquesta prevalença oscil·la entre el 16% d’angoixa i el 26% d’ansietat/depressió.
El CAR de Sant Cugat ha desenvolupat un programa per garantir la salut mental dels seus esportistes mitjançant un seguiment continu des de la Unitat de Ciències Medicina i Tecnologia (CMT). Aquesta filosofia de prevenció i atenció es basa en un model de treball col·laboratiu entre el Departament de Psicologia de l’Esport, Medicina, Nutrició, Tutoria i Infermeria, sintetitzat en quatre accions: prevenir, comunicar, actuar i normalitzar. En cas d’alteració clínica, es deriva el cas a especialistes externs de psiquiatria del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), amb coordinació constant. Aquest suport psicològic és considerat indispensable per preservar la salut mental i el rendiment.
Les iniciatives de les institucions catalanes
Les institucions catalanes han posat en marxa diverses iniciatives emmarcades en l’”Esport 360” per prevenir i tractar els trastorns mentals mitjançant l’activitat física:
L’INEFC fa una aposta per la recerca i la formació mitjançant un equip de Psicologia Aplicada a l’Activitat Física i l’Esport dins del GISEAFE (Grup d’Investigació Social de l’Activitat Física i l’Esport), liderat pel Dr. Carles Ventura, que ha investigat sobre trastorns de la conducta alimentària en esportistes d’elit o el bullying a l’esport formatiu. A més, l’INEFC imparteix matèries sobre aquesta temàtica al Màster d’Activitat Física i Salut (MAFIS) i col·labora amb el Centre Fòrum (Parc de Salut Mar, Barcelona) per a pràctiques i recerca.
Per la seva banda, el Consell Català de l’Esport (CCE), ofereix suport psicològic als esportistes dels Programes de Tecnificació. A més, promou l’activitat física en l’àmbit comunitari, escolar i laboral com a eina de prevenció de malalties mentals (per exemple, a través del programa FITJOVE, una iniciativa amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i la Fundació Esportsalus per prevenir el consum de drogues en adolescents). El CCE també treballa en nous programes de desenvolupament per a l’Alt Rendiment i programes de suport a esportistes retirats.
www.elperiodicodelapsicologia.info info@elperiodicodelapsicologia.info