el periódico de la psicología – diari de la discapacitat – 10/06/2024. Barcelona
Nacions Unides emet un nou informe que torna a acusar a Espanya de vulnerar els drets de l’alumnat amb discapacitat
Un informe del Comitè de l’ONU del passat 22 de març sobre els drets de les persones amb discapacitat posa de manifest una realitat preocupant: Espanya està lluny d’assolir els objectius d’educació inclusiva que hauria d’haver implementat a més tardar el 2031. La xifra de més de 41.000 nens amb discapacitat escolaritzats en sistemes segregats evidencia un sistema educatiu que no respon a les necessitats de tots els alumnes.
Aquesta situació no només vulnera el dret a l’educació dels nens amb discapacitat, sinó que també té conseqüències negatives en el seu desenvolupament personal i social. La segregació escolar els priva de la interacció amb els seus companys sense discapacitat, limitant les seves oportunitats d’aprenentatge i d’inclusió social.
L’informe critica durament la LOMLOE, la llei educativa espanyola actual, per permetre un “doble sistema d’ensenyament discriminatori”. A més, assenyala que les lleis d’algunes comunitats autònomes recolzen els “centres educatius segregadors”, contribuint a perpetuar un sistema educatiu exclusiu.
En relació a aquest informe i a la realitat que descriu Down España, com a federació d’entitats que lluiten per la inclusió de les persones amb síndrome de Down, exigeix al govern espanyol un compromís ferm amb l’educació inclusiva. Per aquest motiu s’ha adreçat per carta a la ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, per exigir-li que es prenguin les mesures oportunes per implementar l’abans possible un “Pla per a l’Educació Inclusiva” per garantir l’educació de qualitat per a tots els nens, independentment de les seves capacitats.
Aquest pla ha d’incloure mesures concretes com ara:
Creació urgent d’un Pla d’Inclusió Educativa que compleixi els requisits de l’ONU i garanteixi la implementació efectiva de l’educació inclusiva a tot el país.
Aprovació de mesures d’inclusió positives que eliminin les barreres físiques i pedagògiques a les quals s’enfronten els nens amb discapacitat en el sistema educatiu. Això inclou mesures com ara la implementació del “Disseny Universal d’Aprenentatge”, que garanteix que tots els alumnes puguin accedir i participar en el currículum escolar en igualtat de condicions.
Canvis en la valoració dels alumnes amb discapacitat, posant més èmfasi en les seves potencialitats i el seu progrés individual, en lloc de centrar-se en les seves limitacions.
Un ambiciós pla de formació del professorat en estratègies i pràctiques educatives inclusives. Això és crucial per garantir que els docents tinguin les eines necessàries per atendre les necessitats educatives de tots els alumnes, independentment de les seves capacitats.
Més participació de les organitzacions de famílies i de suport a les persones amb discapacitat en les escoles. La seva col·laboració és fonamental per a garantir que la veu dels alumnes amb discapacitat sigui tinguda en compte en la presa de decisions que afecten la seva educació.
Més finançament per a la transformació inclusiva del sistema escolar. Això permetrà implementar les mesures necessàries per garantir una educació de qualitat per a tots els nens, amb independència de les seves capacitats.
Convocatòria regular del Fòrum d’Inclusió Educativa com a espai de diàleg i debat entre tots els actors implicats en l’educació inclusiva.
Per Agustín Matía, director de Down Espanya, l’informe deixa clar que “l’educació (inclusiva i de qualitat) de les persones amb discapacitat és un DRET, no una simple recomanació i, per tant, com a dret fonamental, està associat a la persona amb discapacitat i s’ha de respectar; per sobre de la decisió de pares, mares o altres familiars”. “El titular del dret a l’educació (inclusiva) –continua Matía– és la pròpia persona amb discapacitat i els familiars tenen el deure de cura i suport a la inclusió educativa”.
Per a Matia, ja que totes les persones amb discapacitat tenen dret a l’educació (inclusiva), sistema escolar ha de crear suports individualitzats i ajustaments raonables per aconseguir-ho. “El sistema educatiu (general) és inclusiu i, per tant, no hi ha un dret a l’educació especial. No hi pot haver dos sistemes educatius (general i especial) i, com assenyala l’informe, escolaritzar a centres especials o aules especials en un centre ordinari és una forma de discriminació i, en conseqüència, incompatible amb la Convenció”.
Per a Matia: “l’oposició, la resistència al canvi del sistema educatiu es deu als interessos creats que volen evitar aquesta transformació. En aquest moment, a Espanya hi ha una majoria de persones amb discapacitat intel·lectual mal atesa educativament (quasi sense suports a l’aula, sense ajustaments…) que té una enorme pressió (de col·legis, docents, inspectors i administracions) per “anar encaixant” a les estructures separades de la mal anomenada “educació” especial, per evitar així haver de fer canvis profunds al sistema educatiu”.
Per a Down Espanya la transformació del sistema educatiu espanyol cap a un model inclusiu és un repte complex, però necessari. No es tracta d’adaptar el sistema a les necessitats dels nens amb discapacitat, sinó de construir un sistema educatiu que sigui inclusiu per naturalesa i que garanteixi el dret a l’educació de tots els nens, sense discriminació per cap motiu.
Com bé diu Agustín Matía, director de Down España, “l’educació inclusiva és un dret, no una simple recomanació”.
EL PERIÓDICO DE LA PSICOLOGÍA – www.elperiodicodelapsicologia.info – info@elperiodicodelapsicologia.info
Teléfono: +34 675763503