El professor del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i cap del Servei de Psiquiatria i director mèdic de l’Hospital del Mar ha pronunciat la lliçó titulada «El suïcidi, una mort ignorada”, que ha obert el nou curs del grau en Medicina de la Universitat.
La lliçó inaugural del curs 2024-2025 del grau en Medicina de la UPF, impartit en col·laboració amb el personal de l’Hospital del Mar, ha anat a càrrec de Víctor Pérez Solà, professor del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) , cap del Servei de Psiquiatria i director mèdic i assistencial de l’Hospital del Mar, així com director del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Hospital del Mar Research Institute (IMIM).
L’acte, que ha tingut lloc el 22 d’octubre, al matí, a la sala Marull del campus del Mar, ha comptat amb la presència de Jordi Garcia Ojalvo i Joan Ramon Masclans, director del Departament i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida, respectivament. Després de les seves intervencions inicials, han donat pas a la lliçó de Víctor Pérez, titulada “El suïcidi, una mort ignorada”.
Dins de l’àmbit universitari, Víctor Pérez ha comentat que les etapes en què hi ha més risc de suïcidi són el primer any de carrera i els darrers anys de la tesi doctoral
A Espanya, durant l’any 2023 es van suïcidar 3.952 persones, un 6,5% menys que l’any anterior, segons dades provisionals de l’INE. “Aquesta xifra és un indicatiu emergent del fracàs social col·lectiu i és crucial abordar aquest problema amb profunditat”, ha alertat Víctor Pérez, que ha apuntat algunes xifres més, totes elles preocupants.
Per exemple, que els suïcidis multipliquen per 2,7 vegades els accidents de trànsit i per 14 els homicidis, però en canvi és un tema al qual els mitjans de comunicació presten poca atenció; cada any al món hi al voltant de 800.000 suïcidis; cada 40 segons hi ha algú que es treu la vida d’aquesta manera, i hi ha 20 temptatives per cada cas de suïcidi.
Però per què se suïcida l’ésser humà? Segons el ponent, hi ha un cúmul de factors, tant relacionats amb l’àmbit sanitari com fora d’aquest àmbit, entre els quals ha destacat la genètica, el lloc on neixes i amb qui neixes, i sobretot, el vincle amb la família: “Els primers mil dies de la vida, i el vincle creat amb la mare o la persona que fa de mare, són fonamentals per tenir més o menys resiliència per enfrontar-te als problemes que et venen per endavant”, ha assegurat.
Víctor Pérez creu que, malauradament, les dues o tres darreres generacions s’enfronten a situacions molt complicades, perquè tenen una carència educativa, no estan preparades per suportar el fracàs i la frustració, i per aguantar els cops que els donarà la vida. “A aquestes generacions se’ls ha dit que facin el que vulguin però que siguin feliços, i aquesta hiperprotecció no és positiva.” Per posar-hi remei, cal insistir molt en l’educació emocional i en la gestió de les emocions, ja des d’una etapa formativa inicial, a nivell de l’ESO, una prioritat que des del govern de la Generalitat de Catalunya ja s’ha posat en marxa.
Més enllà dels problemes reals que provoquen el suïcidi, el ponent ha destacat dos aspectes crucials a tenir en compte: d’una banda, que “no compta el que et passa, sinó l’expectativa que tens del que et passa, que sol ser massa alta”, i de l’altra, que “allò important no és el que et passa, sinó quan comparem la nostra situació amb altres persones”. Ara bé, alguns dels factors que poden desencadenar aquesta situació són que hi hagi esdeveniments vitals inesperats, o que hi hagi un problema que ens humiliï, entre d’altres.
El suïcidi és una de les primeres causes de mortalitat en persones joves. Dins de l’àmbit universitari, Víctor Pérez ha comentat que les etapes on hi ha més risc de suïcidi i en les quals cal estar més alerta són el primer any de carrera i els darrers anys de la tesi doctoral. No obstant això, el factor de risc més associat al suïcidi són les malalties mentals, i cal seguir de prop les persones que ja ho han intentat alguna vegada: “Aquestes persones tenen 40 vegades més de possibilitats de suïcidi que la resta”, ha afirmat.
Què es pot fer per revertir aquesta problemàtica?
Per abordar aquesta situació, són fonamentals els programes multifactorials de prevenció del suïcidi. Les persones que els porten a terme necessiten formació, i sobretot, cal fer sempre la pregunta clau, que segons Víctor Pérez, costa molt de fer: “Has pensat alguna vegada en suïcidar-te?”. Aquests programes haurien d’anar acompanyats de moltes accions complementàries, com ara protegir les persones que han perdut algú per suïcidi, que els mitjans de comunicació tractin de la conducta suïcida d’una manera adequada, o tenir una figura pública rellevant que parli obertament del suïcidi, entre d’altres.
“Cal fer sempre la pregunta clau: has pensat en suïcidar-te?”
I de quina manera es pot actuar? Des de l’àmbit de la sanitat, cal detectar les persones que tenen depressió o algun altre trastorn mental, i tractar-les: un cop identificada una persona de risc, és fonamental prendre mesures, buscar algú que la pugui ajudar i fer seguiment constant. Fora de l’àmbit no sanitari també es poden fer actuacions, com evitar que les persones amb risc tinguin a l’abast els mètodes per suïcidar-se (com ara una arma), o dificultar que es puguin portar a terme suïcidis en àmbits públics, com el metro (posant pantalles de metacrilat en determinades estacions, per exemple).
El ponent ha resumit els diferents passos que cal fer per ajudar una persona en risc de suïcidi de la manera següent: fer la pregunta clau (“estàs pensant en suïcidar-te?”), intentar separar-lo del perill, acompanyar-lo i escoltar-lo amb empatia, ajudar-lo a connectar-se a un sistema de suport i preguntar-li com evoluciona, amb una comunicació fluida. Finalment, ha destapat alguns dels mites al voltant del suïcidi, com ara que “el que ho diu no ho fa·”: “Aquesta afirmació queda totalment desmentida, ja que 8 de cada 10 suïcides havia comunicat prèviament la seva intenció. Cal escoltar i actuar davant de qualsevol indici.»
Víctor Pérez Solà, a banda de la seva vinculació amb la Universitat Pompeu Fabra i l’Hospital del Mar, és president de la Fundación Española de Psiquiatría y Salud Mental i del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya. Recentment ha estat nomenat membre del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS), que impulsarà la reforma del Sistema de Salut de Catalunya.
Joan Ramon Masclans durant la seva intervenció a la part inicial de l’acte
Vetllar per la salut mental a la universitat
Prèviament a la lliçó inaugural, Jordi Garcia Ojalvo, director del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS), ha donat la benvinguda als assistents, i ha desitjat als futurs metges que aquesta etapa de sis anys a la Universitat sigui per a ells molt profitosa, tant a nivell personal com acadèmic. “El vostre èxit serà el nostre èxit”, ha emfasitzat.
Seguidament ha intervingut Joan Ramon Masclans, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar: “La salut mental cada cop té més impacte en el món universitari, especialment en els estudis de l’àmbit biomèdic i de la medicina”. Ha explicat que hi influeixen diversos factors, sobretot l’alt nivell d’exigència a nivell acadèmic, i el fet de ser referents en model de salut. “Entre un 30 i un 40% dels estudiants universitaris tenen problemes de salut mental durant els seus estudis, sobretot relacionats amb l’ansietat, la depressió, la soledat i l’autoestima”, ha apuntat.
Així mateix, Joan Ramon Masclans ha recordat que a la UPF hi ha un programa de suport i atenció psicològica, gestionat pel Servei d’Assessorament Psicològic (SAP), per ajudar a prevenir els problemes de salut mental i promoure el benestar emocional. “Les universitats estem incorporant als currículums el componen emocional i les habilitats per gestionar situacions d’estrès. És un problema amb el qual hem de conviure i veure què hi podem fer. Ens preocupa des de la nostra facultat i des de tot l’entorn universitari”, ha conclòs.
Dr. Victor Sola
Cap del Servei de Psiquiatria i director medic i assistencia de l´Hospital del Mar (Barcelona)
i director del Grup de Recerca en Salut Mental de l´Hospital del Mar Research Institute IMIN
EL PERIÓDICO DE LA PSICOLOGÍA – www.elperiodicodelapsicologia.info – info@elperiodicodelapsicologia.info
Teléfono: +34 675763503